El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes.
El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents.
El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells.

Sir 35,12-14.16-18

Salm Responsorial

Sl 33,2-3.16.18.19.23 (R.: 7a)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó.
El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.
A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles.

2Tm 4,6-8.16-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres:
«Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.”
Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador.”
Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

Lc 18,9-14

"Hem de «fer mèrits» davant Déu?"

Molt possiblement nosaltres sovint ens creiem bones persones (i potser ho som) i fins i tot millor que els altres. Però la nostra visió és molt esbiaixada. Ho veiem a l’evangeli. Per una banda hi ha un bon fariseu: Déu meu us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos. Sovint creiem que el fariseu menteix, però no és així. Per entendre bé la paràbola hem de saber que el fariseu deia la veritat. I que el cobrador d’impostos era realment un pecador. I per això diu: Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador. Podríem dir que fins aquí tot va bé. El fariseu és bo, dona gràcies a Déu. El cobrador d’impostos és pecador i demana perdó al Senyor. Però ens desconcerten les paraules de Jesús: Us asseguro que aquest [el cobrador d’impostos] tornà perdonat a casa seva i l’altre, no. Com pot ser això? Doncs, perquè davant Déu cap de nosaltres no pot presumir de les seves obres: l’amor, el perdó, la salvació són un do gratuït de Déu i el rep aquell que el sap acceptar amb humilitat. No podem presumir de cap mèrit davant Déu. El fariseu, fiant-se dels seus mèrits, es tanca en el seu orgull; el cobrador d’impostos sap que només Déu el pot salvar i s’obre a rebre la salvació.
La primera lectura subratlla com Déu escolta sempre el clam dels més indefensos: El Senyor escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam del orfes ni al plany insistent de les viudes. El crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols. L’únic mèrit davant Déu és la nostra misèria, la nostra petitesa: llavors Déu aboca a mans plenes el seu amor i la seva salvació. El cregut no pot rebre res. Pau a la segona lectura manifesta la seva confiança total en Déu: ell m’ha salvat de la gola del lleó i em salvarà de tots els qui em volen perjudicar. Davant Déu no podem presumir de res. Tots som igualment pecadors.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi